Un divendres qualsevol, Hong Kong tanca amb un +2,2%. Cap notícia corporativa, cap anunci sorprenent: simplement els inversors han decidit que la Reserva Federal nord-americana no pujarà els tipus tan de pressa com es pensava fa una setmana. I aquest canvi de percepció, gestat a Wall Street, ha travessat el Pacífic en unes hores i ha inflat també les borses de Seül (més d'un +1%) i Tòquio.
Si esteu mirant un condomini a Bang Tao o un projecte fora de plànol a Kata, aquesta notícia us pot semblar llunyana. No ho és. El que mou els índexs asiàtics aquests dies és exactament el que mou el tipus de canvi euro-dòlar-baht que determina si el vostre pressupost d'entrada val una mica més o una mica menys d'aquí a tres mesos.
Què ha passat exactament als mercats?
Els inversors han retirat aposta sobre un endurciment monetari immediat als Estats Units, després de comentaris cautelosos de membres de la Reserva Federal. Els rendiments del deute públic nord-americà (Treasuries) han caigut, les borses han pujat i l'onada ha arribat fins a l'Àsia.
Les xifres concretes de la sessió:
- Hong Kong: +2,2%, la pujada més gran entre els grans mercats asiàtics.
- Seül: més d'un +1%, amb Tòquio i altres mercats regionals també en positiu.
- Dow Jones i Nasdaq: entre +1% i +1,2% divendres passat; el FTSE 100 de Londres: al voltant d'un +0,7%.
- El ien s'ha enfortit per l'expectativa que el Banc del Japó apugi tipus.
- El petroli ha pujat lleugerament, un fet que xoca amb l'escenari de desinflació ràpida.
Cap d'aquests moviments respon a un fet consumat. És una aposta sobre dades que encara no s'han publicat.
Per què això no és (encara) una tendència confirmada
Aquí ve l'advertència important, i val la pena llegir-la abans d'il·lusionar-se amb qualsevol titular optimista: tot penja de dues publicacions properes, les dades d'ocupació no agrícola (non-farm payrolls) dels EUA i l'IPC de la setmana vinent. Qualsevol de les dues pot capgirar tot l'escenari en una sola sessió.
Un +2,2% en un sol dia no diu res sobre la direcció del mercat durant el proper trimestre. Reflecteix posicionament a curt termini: alguns operadors tancaven posicions curtes abans de la publicació de dades, no compraven amb un horitzó llarg. Si el nivell es manté després de les dades d'ocupació, aleshores sí que parlaríem d'una tendència real. De moment, no.
Hi ha, a més, una contradicció interna en tot això. Els mercats estan valorant alhora una Fed més suau i un petroli a l'alça. Aquestes dues coses no solen coexistir gaire temps. Si el petroli segueix pujant, per la pressió geopolítica a l'Orient Mitjà, les expectatives d'inflació tendiran a pujar també, i el discurs de 'la Fed serà prudent' pot esvair-se més ràpid del que agradaria als qui ara celebren pujades borsàries.
Com afecta tot això el baht tailandès?
Aquesta és la pregunta que realment interessa a qui compra a Phuket. La sessió d'avui pesa menys per les cotitzacions borsàries que pel que passa amb el rerefons monetari.
Un dòlar fort abarateix l'entrada en actius denominats en moneda local (com el baht); un dòlar feble encareix la mateixa operació. Per a compravendes amb un horitzó de pocs mesos, aquestes oscil·lacions de divisa solen pesar més que qualsevol descompte que ofereixi un promotor immobiliari.
El ien japonès, per cert, s'ha enfortit per motius interns (les expectatives de pujada de tipus del Banc del Japó), no per apetit de risc global. És un cas rar d'una divisa asiàtica movent-se en sentit contrari al dòlar. Per a qui té les despeses en una moneda i els ingressos en una altra, moments com aquest pesen més que qualsevol previsió d'índex.
Val la pena esperar el moment 'perfecte' per comprar?
La meva opinió: té poc sentit prendre decisions de compra basant-se en el moviment d'un sol dia borsari, però la combinació 'petroli a l'alça + inflació' sí que val la pena vigilar-la de prop durant les properes setmanes. Aquest parell determinarà en gran part cap a on va el dòlar els propers mesos, i la trajectòria del dòlar importa molt per a qui compra actius asiàtics.
Ara bé: si el vostre horitzó de compra és inferior a sis mesos i opereu amb apalancament financer, aquesta anàlisi no us serveix de gran cosa: les vostres decisions depenen de variables molt més immediates i de curt termini que no cobreix aquest article.
Per als compradors amb un horitzó de mig o llarg termini a Phuket, els qui solen seguir el parell dòlar-baht acostumen a programar els seus viatges de visita coincidint amb finestres de canvi favorables, no pas la setmana abans de tancar l'operació. Fins que la Fed no doni un senyal més clar, sembla més prudent mantenir el pressupost de compra denominat en la moneda de liquidació (el baht, en la majoria de compravendes a Tailàndia) en lloc de la moneda d'estalvi habitual, ja sigui l'euro o una altra.
Què hi ha darrere dels comentaris 'mixtos' de la Fed?
Val la pena aturar-se aquí perquè sovint els titulars simplifiquen massa. Els comentaris dels membres de la Reserva Federal no han estat unànimes: alguns es mostraven partidaris de la cautela, altres deixaven la porta oberta a una pujada de tipus. No hi ha una postura unificada del banc central, i això és exactament el que fa que aquesta aposta dels mercats sigui fràgil.
La sessió asiàtica, per la seva banda, va cotitzar amb un retard de poques hores respecte al tancament nord-americà, que és la mecànica habitual quan la regió no té el seu propi catalitzador de notícies aquell dia. No hi va haver, doncs, cap decisió pròpia asiàtica: simplement es va arrossegar l'impuls de Wall Street.
Taula resum de la sessió
| Mercat / indicador | Moviment |
|---|---|
| Hong Kong | +2,2% |
| Seül | més d'un +1% |
| Tòquio | en positiu |
| Dow Jones / Nasdaq | +1% a +1,2% |
| FTSE 100 (Londres) | aprox. +0,7% |
| Ien japonès | s'enforteix (expectativa de pujada de tipus del BoJ) |
| Petroli | lleugera pujada |
Si esteu explorant el mercat de Phuket amb calma, des d'Immobles a Tailàndia recomanem no deixar que un titular d'un sol dia dicti el moment de la vostra decisió, però sí seguir de prop el parell dòlar-baht durant les properes setmanes, sobretot fins que es publiquin les dades d'ocupació i l'IPC nord-americà.
Font: Reuters