Imagineu-vos dues escenes que passen alhora, a milers de quilòmetres de distància. A Hwaseong, un enginyer de Samsung Electronics rep un bonus anual equivalent a 8-12 mensualitats i el destina directament a l'entrada d'un pis a Seül. A la mateixa setmana, un inversor establert a Dubai transfereix 350.000 dòlars per tancar la compra d'una vil·la a Phuket. Dues històries que no tenen res a veure l'una amb l'altra i que, tanmateix, acaben al mateix lloc: pujada de preus de l'habitatge. La pregunta interessant no és si els preus pugen, sinó què hi ha darrere d'aquesta pujada, perquè això és el que hauria de decidir on posem el capital.
La resposta ràpida
- Seül registra un creixement del preu de l'habitatge d'entre el 5% i el 8% anual, impulsat pels bonus del sector dels semiconductors
- Phuket creix a un ritme del 8% al 12% anual en el segment de condominis premium, on més del 80% dels compradors són estrangers
- El model coreà depèn d'una sola indústria: qualsevol desacceleració en la demanda de xips arrossega ràpidament el mercat immobiliari
- La base de capital de Phuket està repartida entre Rússia, Xina, Europa i l'Orient Mitjà
- La rendibilitat per lloguer se situa al 2-3% a Seül, davant del 6-8% en promocions ben gestionades a Phuket
- El preu d'entrada arrenca als 500.000 dòlars per a un pis de gamma mitjana a Seül, mentre que a Phuket un estudi de qualitat es pot trobar des de 150.000 dòlars
Per què Corea del Sud depèn tant dels xips
Segons Nikkei Asia, el boom dels semiconductors sud-coreans s'està traduint directament en compres d'habitatge. Els bonus i la pujada de les accions de fabricants de xips, amb Samsung i SK Hynix al capdavant, es converteixen en entrades per a pisos a Seül i al conegut 'cinturó dels semiconductors' del país. És un model clàssic: sou local genera demanda local. El problema és que aquest sou depèn, en última instància, del cicle mundial dels xips.
Samsung Electronics i SK Hynix representen juntes aproximadament el 20% del PIB de Corea del Sud. En anys bons, els bonus dels empleats arriben, segons mitjans coreans, al 50-100% del salari anual. El problema és que el preu mitjà d'un pis a Seül va superar els 1.000 milions de wons (uns 750.000 dòlars) ja el 2024, una xifra que deixa fora de joc molts joves professionals, per generosos que siguin els bonus.
A més, el mercat coreà arriba carregat de regulació: els impostos sobre una segona residència poden arribar al 12-16%, cosa que frena clarament la demanda inversora. Tailàndia no imposa cap barrera comparable.
Phuket: un motor alimentat des de fora
Mentre Seül depèn d'una sola indústria, Phuket funciona amb un motor completament diferent: el capital estranger. L'illa va registrar més d'11.000 transaccions de condominis el 2025, segons dades de REIC Thailand, amb una part important adquirida per compradors internacionals.
Els estrangers poden ser propietaris plens d'un condomini sota la quota del 49% de propietat estrangera per projecte que estableix la llei tailandesa; els terrenys i les vil·les, en canvi, s'estructuren normalment amb contractes d'arrendament de 30+30+30 anys. El bath tailandès s'ha mogut en una banda de 33-35 baht per dòlar durant el 2026, un tipus de canvi que manté l'entrada assequible per a compradors que operen en dòlars o rubles.
Els fluxos turístics reforcen la demanda de lloguer: Phuket va rebre entre 10 i 12 milions de visitants l'any. Segons Bangkok Post, el mercat residencial de luxe de l'illa, en particular les vil·les de marca de la costa oest, a Bang Tao, Layan, Kamala i Cherng Talay, supera el conjunt del mercat tailandès de cara al 2026, segons dades de Knight Frank Thailand, tot i que la demanda d'habitatge domèstica a la resta del país s'està refredant.
Quant rendeix cada mercat? Comparativa directa
| Seül | Phuket | |
|---|---|---|
| Creixement anual de preus | 5-8% | 8-12% (segment premium) |
| Compradors estrangers | Minoritaris | Més del 80% en el segment premium |
| Rendibilitat per lloguer | 2-3% | 6-8% |
| Entrada mínima orientativa | ~500.000 $ (pis mitjà) | ~150.000 $ (estudi de qualitat) |
| Base de demanda | Un sol sector (semiconductors) | Diversificada (Rússia, Xina, Europa, Orient Mitjà) |
Els números parlen sols: amb 500.000 dòlars a Seül t'emportes un pis modest en un barri residencial que ronda el 2% de rendibilitat. El mateix pressupost a Phuket permet una vil·la amb piscina, o bé dues o tres unitats de condomini que, combinades, poden generar entre 35.000 i 40.000 dòlars anuals en lloguer.
Té Tailàndia el seu propi 'cinturó tecnològic'?
Sí: el Corredor Econòmic de l'Est (EEC), que engloba les províncies de Chonburi, Rayong i Chachoengsao, concentra zones industrials i d'economia digital. Ara bé, aquest segment atrau molt menys els compradors internacionals que la propietat vacacional de Phuket o Koh Samui, on el model de lloguer és molt més senzill d'entendre i de gestionar a distància.
Com compra un estranger un condomini a Tailàndia?
Un estranger pot ser propietari en règim de ple domini (freehold) d'una unitat de condomini, sempre dins de la quota estrangera del projecte. Els fons s'han de transferir des de l'estranger en divisa estrangera, cosa que genera un formulari FET (Foreign Exchange Transaction) emès pel banc tailandès. Sense aquest document no es pot registrar la propietat al Land Department. És un tràmit administratiu, però imprescindible, i és exactament el tipus de detall on convé anar acompanyat.
Hi ha risc de correcció de preus a Phuket?
L'oferta de sòl limitada a l'illa, l'augment continuat de turistes i l'entrada constant de capital estranger no donen gaires motius per esperar una caiguda de preus. The Business Times apunta que els compradors estrangers estan amortint la desacceleració general de l'habitatge a Tailàndia, que ja entra en el seu quart any de descens a escala nacional, mentre Phuket es manté com el mercat més internacionalitzat del país i un motor de creixement clau per als promotors. Cada any d'ajornament pot costar a un comprador entre un 8% i un 12% de revaloració perduda. Una estratègia raonable és comprar en fase de construcció, quan els promotors solen oferir descomptes del 15-25% respecte al preu final.
Val la pena viatjar a Phuket abans de comprar?
Sí, i és recomanable planificar-ho bé. Cal reservar entre 3 i 5 dies. Hi ha vols directes des de diversos grans hubs, i la connexió via Dubai és una ruta habitual per a compradors de l'Orient Mitjà i Europa. Convé allotjar-se a prop de les zones que voleu visitar, com Bang Tao, Laguna o Rawai. Des d'Immobles a Tailàndia podem organitzar-vos tot l'itinerari de visites perquè aprofiteu cada dia al màxim.
La lliçó de fons
La història del boom dels xips coreans i el seu efecte en cadena sobre l'habitatge deixa una lliçó clara: els mercats que depenen d'una sola font de demanda són, per definició, fràgils. L'avantatge de Phuket rau precisament en els seus múltiples canals de capital, diners que arriben d'arreu del món i que no depenen dels resultats trimestrals d'una sola corporació. Per a qui busca alhora rendibilitat i estabilitat, la decisió sembla força evident.
Font: Bangkok Post